viernes, 25 de noviembre de 2016

martes, 1 de noviembre de 2016

viernes, 28 de octubre de 2016

COMUNIÓ DE Mª DOLORES PALLARÉS VICENTE

Comunió de MªDolores Pallarés Vicente, fa uns 50 anys
(Cedent María Vicente Pallarés)
En la foto: La cedent María Vicente Pallarés, la seua filla Mª Dolores Pallarés Vicente, el seu pare Ramón Pallarés Ibáñez y Mosen Lluis Bellés

viernes, 29 de julio de 2016

lunes, 25 de julio de 2016

PADRINS DE LA MARE DE DÉU

José Manuel Renau Vicente i la seua cosina, Mª Amparo Barreda,
padrins de la Mare de Déu, a la Puríssima, fa uns 50 anys
(Cedent José Manuel Renau Vicente)

viernes, 15 de julio de 2016

A L'ESTANC DEL PARC DE RIBALTA A CASTELLÓ

María Dolores Pallarés Vicente, filla de la cedent,
a l'estanc del parc de Ribalta a Castelló fa uns 40 anys
(Cedent María Vicente Pallarés)

María Dolores Pallarés Vicente, filla de la cedent, 
a l'estanc del parc de Ribalta a Castelló fa uns 40 anys
(Cedent María Vicente Pallarés)

miércoles, 13 de julio de 2016

CUADRILLA

Cuadrilla
(Cedent José Manuel Renau Vicente)
D'esquerra a dreta: José Andreu, Encarna Barrachina Febrer, Amparo Febrer Benet, José Manuel Renau Vicente, Juana Renau, Vicentica Gil i José Manuel Navarro.

miércoles, 29 de junio de 2016

lunes, 27 de junio de 2016

TRES AMIGUES AL CAMP

Tres amigues al camp. Any 1962
(Cedent María Vicente Pallarés)
De dreta a esquerra:Pstrocinio, Antonia i María Vicente Pallarés.

lunes, 6 de junio de 2016

L'OLIVERA DE FIDELI, MON PARE. (SEGONA PART)

Imatge de l'olivera i el seu crida d'auxili, publicada
 en el periòdic Mediterráneo en 1988
(Cedent Reis Lliberós)

A voltes amb la publicació en el blog del testimoni que Reis Lliberós ens va enviar sobre l'olivera perduda de la seua família, L'Olivera de Fideli, mon pare, ací teniu la resta de material i documentació que tan amablement ha compartit amb nosaltres i que, junt amb el seu testimoni, completa l'homenatge que ella ha volgut rendir-li a son pare al recordar esta història, el trist final de què va ser l'olivera més gran del terme de Sant Joan de Moró.
No fa molt descobrim, llegint llibres sobre la riquesa natural del nostre terme, l'existència de la dita olivera. Gran va ser la nostra decepció quan vam conéixer la història que ja tots coneixeu, engolida per la voràgine d'uns anys en què el control d'este patrimoni estava totalment descuidat. No entraré en polèmiques mediambientals, però sí que mencionar i remarcar sobre el dany moral i psicològic que la desaparició dels paratges que rodegen al poble provoca.
Potser no sabrem mai l'abast ni la quantia del mateix, perquè excepte este conegut cas no hi ha sagaç cap altre testimoni que parle sobre la destrucció d'arbres: tant oliveres com garroferes (tan antics com les primeres) , i que suposaren un desfalc del bé patrimonial d'alguna altra família del poble. No sabrem ni podrem quantificar mai les llàgrimes que la desaparició d'estos sers vius amb tants drets com nosaltres, inclús més per la seua longevitat, s'han vessat. Crec que en l'actualitat, no es podria haver mogut del lloc tan gran i bell regal natural.

Només recordar les estadístiques que parlen de que a penes un 75% d'estes oliveres mil·lenaris sobreviuen al trasplantament i d'estos el 90% no superen els 15 anys de vida.

Crec que devem a la naturalesa molt més del que fem.
CRSignes, Mayo 2016 
(Asociación Cultural miNatura Soterrânia)

(Cedent Reis Lliberós)

(Cedent Reis Lliberós)

viernes, 27 de mayo de 2016

EXCURSIÓ DE LES CLAVARIESES AL PANTANO DE SITJAR.

Any 1955. Excursió de les clavarieses al pantano de Sitjar
(Cedent María Vicente Pallarés)
De dreta a esquerra: l'home de la cedent, Ramon Pallarés, María Vicente Pallarés, al costat del capella Mosen Lluis, Antonia, Herminia i el nuvi, la de baix Carmen, Juano, el nuvi, Piedad i Vicente, Humilde i Agustín. Fa 61 anys

martes, 24 de mayo de 2016

L’OLIVERA DE FIDELI, MON PARE. (Primera part) Por Reis Lliberós

L'estrena de la pel.lícula d'Iciar Bollaín, El Olivo, m'espenta la memòria cap el record d'una altra olivera estimada i perduda, l'olivera de Fideli, mon pare.
Arrelada a la finca familiar del Carasol, teme de Sant Joan de Moró, a la vora del camí  de Sant Miquel, era l'orgull de la família.
Finca esplèndida, poblada de pins, ametlers i oliveres, estava coronada pel mas on es va criar la meua abuela Carmen. Gràcies a este paratge idil.lic, la meua infància està impregnada de l'olor de la mançanilla i el timó.
L'olivera de Fideli. Mi padre junto a su primo Aniceto
(Cedent Reis Lliberós)

El ràpid creixement de les fàbriques de taulell de la comarca va propiciar, ara fa més de trenta anys, que l'explotació minera Aridos Monterde, que portava un ritme amainat, començara a engolir-se tot el tossal de Sant Miquel, i que nosaltres restarem, impotents, a la fam de les màquines excavadores.
L'olivera de Fideli, catalogada d'interès botànic, amb les seues arrels endinsades a l'argila roja del Carasol, era mutilada, arrancada de la seua llar mil.lenària, i mon pare, com el protagonista de la història d'Iciar Bollain, patia una tristor crònica, instal.lada a l'ànima, que no va poder abandonar mai.
Ens van demanar molts diners per traslladar-la i replantar-la a un altre lloc, i nosaltres que de pessetes mai no anaven sobtats, per això de la poca renda de les faenes del camp, no van poder costejar el seu trasbals. El propietari de la mina, sabedor del valor de l'olivera, se la va emportar al jardí de sa casa.  Van ser convidats a visitar-la i comprovar que no havia mort, que tornava a estendre rames verdes i creixent la borra cada primavera, però mon pare mai no va acceptar la invitació. Em va explicar que sentia una pena molt fonda per haver traït l'herència de la família, per no poder protegir l'arbre estimat de mans forasteres.

Era com perdre les arrels que es nuguen a la terra, pot ser, per esta i altres raons, m’emocione especialment quan de la lletra “i” de “El Olivo”, títol de la pel.lícula, creix una arrel preciosa i forta, i perquè a l'estrena d'una història familiar i coneguda, mon pare ja no està per recordar i compartir emocions, però espere que la seua olivera, allà on arrele, recorde la dedicació i companyia de la família Fideli, festejant la seua presència inesborrable.
Reis Lliberós

lunes, 16 de mayo de 2016

AL MAS DE PERIS

Al Mas de Peris, fa 44 anys  ( Cedent María Vicente Pallarés)
María Vicente Pallarés (la cedent), a la dreta,al costat de l'àvia d'Eliseo Bergés.

viernes, 13 de mayo de 2016

RECOLLINT EL TROFEU DE LES PAELLES

Recollint el trofeu de les paelles a la plaza de l'esglesia.
Any 1991 (Cedent Rosario Pallarés Torner)
D'esquerra a dreta: Maruja María, Maruja Gil, la del trofeu es Rosario Pallarés, Mari Carmen Ferrer, Concha Ferrer i Juanita Ibáñez.

lunes, 9 de mayo de 2016

AL SERVEI MILITAR

Fa 73 anys, Ramon Pallarés Ibáñez (home de la cedent) a la dreta i companys al servei militar
(Cedent María Vicente Pallarés)

viernes, 6 de mayo de 2016